Davant una demanda de l’àmbit psicopedagògic, es realitza una primera entrevista amb els pares on es recull el motiu de consulta i les dades que el professional cregui convenients.

Després de l’entrevista es realitza una exploració. Els resultats d’aquesta, juntament amb la demanda, seran el nostre punt de partida.

En aquesta àrea atenem:

– Necessitats educatives especials.

– Trastorns generalitzats del desenvolupament.

– Trastorns de l’espectre autista.

– Trastorns per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH i TDA).

– Diagnòstic i tractament de trastorns d’aprenentatge.

– Aspectes emocionals de l’aprenentatge i motivació.

– Planifiicació i organització.

– Reeducacions escolars i tècniques d’estudi.

– Orientació formativa i laboral per a adolescents i joves.

Necessitats educatives especials.

Els nens i nenes amb necessitats educatives especials (NEE) requereixen, per un període del seu desenvolupament o al llarg de tot ell, determinats suports i atenció específica, ja que no estan en condicions d’evolucionar cap a l’autonomia personal i la integració social amb els medis que habitualment estan a disposició de la família i l’escola.

Les NEE poden derivar d’una discapacitat física, psíquica, trastorn greu de la conducta i/o sensorial, altes capacitats intel·lectuals, integració tardana al sistema educatiu, situació sociofamiliar, situació sociocultural, entre d’altres.

Trastorns generalitzats del desenvolupament (TGD)

Els nens amb TGD es caracteritzen per una pertorbació greu i generalitzada de diverses àrees del desenvolupament: habilitats per a la interacció social, habilitats per a la comunicació o la presència de comportaments, interessos i activitats estereotipats, entre d’altres.

Trastorns l’espectre autista (TEA)

El trastorn de l’espectre autista (TEA) agrupa un conjunt de trastorns que es caracteritzen per la presència de dificultats fonamentalment en tres dominis: la socialització, la comunicació i el comportament (repertori restringit d’interessos i comportaments). Poden estar inclosos dins dels TGD.

Trastorns per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH i TDA)

El trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH, TDA), és un trastorn caracteritzat per dificultats per mantenir l’atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos

Diagnòstic i tractament de trastorns d’aprenentatge.

Entenem per trastorn específic de l’aprenentatge (TEAP) el conjunt de dificultats que afecten a un o més dels processos psicològics bàsics. Els TEAP interfereixen significativament en el rendiment escolar del nen i indirectament també poden afectar altres àrees de la seva vida.

Aquests trastorns sorgeixen d’alteracions dels processos cognitius i no són resultat d’un retard mental associat, d’una privació sensorial o d’un trastorn emocional. És possible que hi hagi alguna alteració biològica secundària, però el que els caracteritza és que el dèficit es dona només en una àrea molt concreta.

Els trastorns d’aprenentatge poden anar acompanyats d’altres trastorns de la parla o llenguatge i fins i tot de conducta (p.ex. Trastorn Dèficit Atenció amb o sense Hiperactivitat), així com problemes emocionals secundaris i alteracions en la dinàmica familiar.

Els nens amb un trastorn específic de l’aprenentatge mostren una intel·ligència dins la normalitat, per tant poden tenir un bon rendiment en algunes àrees i moltes dificultats en altres (les afectades pel trastorn). Per aquest motiu pot semblar que hi ha una gran distància entre el seu rendiment real i el rendiment potencial.

Molts TEAP passen desapercebuts a l’escola: primer esperant que els nens madurin, després atribuint les dificultats escolars a la mandra, al poc interès, distracció o mala conducta… ja que la impressió que dona el nen es de poder seguir els aprenentatges amb normalitat.

Els trastorns de l’aprenentatge més habituals són els que fan referència a l’adquisició de la lectura (dislèxia), a l’escriptura o al càlcul.

No existeix un patró únic pels trastorns d’aprenentatge. Cada alumne mostrarà diferent grau i tipus de fortaleses i debilitats que afavoriran o dificultaran l’assoliment de les competències bàsiques. Per exemple, un alumne pot tenir moltes dificultats per llegir, però estar molt capacitat per les matèries científiques.
Amb una intervenció adequada els alumnes amb trastorn d’aprenentatge poden assolir l’èxit escolar.

Aspectes emocionals de l’aprenentatge i motivació.

Aspectes com la seguretat i la confiança en un mateix, la capacitat per afrontar els reptes, el suport de l’entorn familiar, les relacions amb els iguals o amb els professors/es, la relació família-escola, el grau de competència que percep un mateix, el grau de capacitat per aprendre, aspectes traumàtics durant l’escolaritat… afecten el procés d’aprenentatge i la motivació cap al mateix. Per tant es important detectar-los i tractar-los.

En alguns casos aquests aspectes poden anar lligats a la presència d’un trastorn específic d’aprenentatge o de necessitats educatives especials, però en molts d’altres casos no.

Planificació i organització.

En el procés d’aprenentatge van implícites les capacitats de planificació i organització. Es demana als alumnes que siguin capaços d’apuntar els deures a l’agenda, agafar el material necessari per fer-los, estudiar de manera continuada, prioritzar les diferents tasques, treballar de forma autònoma, demanar ajuda quan sigui necessari.

En moltes ocasions es plantegen dificultats en aquest sentit. Un diagnòstic de les capacitats i habilitats de l’alumne juntament amb l’anàlisi del seu entorn més proper, ajuden a superar aquestes mancances.

Reeducacions escolars i tècniques d’estudi.

Una vegada diagnosticats i tractats els trastorn d’aprenentatge, els factors emocionals i de motivació, i tots aquells relacionats amb la planificació i organització; poden quedar certes llacunes en els aprenentatges. La reeducació i les tècniques d’estudi aniran dirigides a omplir-les.

Orientació formativa i laboral per adolescents i joves.

En molts casos, una vegada finalitzada la formació obligatòria, sigui amb la obtenció o no del graduat en ESO, es plantegen dubtes sobre el camí formatiu o laboral adequat a cada cas. En aquest moment es important un assessorament psicopedagògic de les diferents alternatives tenint en compte les individualitats de cada alumne, de cada família i de les possibilitats de l’entorn.